Casimir Martí i Martí

Vilanova i la Geltrú, 1926. Féu estudis de Comerç al Escolapis de la localitat abans d’ingressar, l’any 1941, al Seminari de Barcelona. Els cursos de Teologia els realitzà a la Universitat pontifícia de Salamanca de 1947 a 1952. L’any 1954 es matriculà a la Facultat de Ciències Socials de la Universitat Gregoriana de Roma, on obtingué el doctorat l’any 1958 amb la tesi Orígenes del anarquismo en Barcelona, que fou editada l’any 1959 amb un pròleg de Jaume Vivens i Vives.
Des de l’any 1963 ingressà a la redacció del periòdic El Correo Catalán, de Barcelona, com a encarregat de la pàgina religiosa i posteriorment com a responsable de l’arxiu documental, fins que, l’any 1980, fou nomenat directyor de l’Arxiu Nacional de Catalunya, de la Generalitat. Com a tal, actuà fins al 1991, any de la seva jubilació. L’any 1976 havia pogut culminar i publicar el treball en dos volums que, juntament amb Josep Benet, l’havia ocupat durant més de tres lustres, Barcelona a mitjan segle xix.
El moviment obrer durant el bienni progressista, 1854-1856. L’any 1983 col·laborà en el volum VIII de la Historia de España, dirigida per Manuel Tuñón de Lara (Revolución burguesa, oligarquía y constitucionalismo), en la part titulada Afianzamiento y despliegue del sistema liberal. L’any 1984 publicà L’Església a Barcelona, 1950-1857, en dos volums.
L’any 1989, l’obra que realitzà en col·laboració amb Mn. Joan Bonet i Baltà, L’integrisme a Catalunya. Les grans polèmiques, 1881-1888, fou guardonada amb el premi internacional Jaume Vicens Vives. L’any 1992 fou disitngit pel Govern de la Generalitat de Catalunya amb la Creu de Sant Jordi.