Joana Raspall

Joana Raspall i Juanola va nèixer l’1 de juliol de 1913 al barri barceloní de la Barceloneta i va morir el passat 4 de desembre de 2013 a Sant Feliu de Llobregat, on hi residia.

Als tres anys de nèixer, la família ja es trasllada a viure a Sant Feliu de Llobregat i als catorze anys comença la seva activitat literària, sempre en català. Les seves primeres publicacions apareixen a les revistes locals dels anys vint i trenta: El Eco del Llobregat, Camí Claror, etc. Des d’aquesta última, encapçala la campanya per demanar una biblioteca infantil a Sant Feliu.

El seu amor als llibres, porta a Joana Raspall a preparar-se per a les proves d’accés a l’Escola de Bibliotecàries. Després de la guerra, es posa a treballar d’administrativa i el 1941 es casa amb el doctor Cauhé, metge i Cap de Sanitat de Sant Feliu, amb qui té tres filles i un fill. Reprèn la seva tasca literària i afirma amb contundència “ells van decidir que el català, no, però jo vaig triar el català, sí”. Així, comença a escriure i a publicar textos en català en els espais clandestins o tolerats per la censura: Jocs Florals, concursos literaris i festes populars.També rep a casa seva tothom que vol fer classes de català i comença la creació de les fitxes de mots sinòmins, que anys després donaran vida als treballs “Diccionari pràctic de Sinònims”, el “Diccionari de locucions i frases fetes” (premi Marià Aguiló de l’IEC 1986) i el “Diccionari d’homònims i parònims”.

El 1974, a partir del projecte que ella presenta, es crea el Premi de Poesia Martí Dot, dirigit a poetes i poetesses joves. Va ser la Presidenta d’Honor del Jurat.

Participa en el 1r Congrés de Cultura Catalana i des de la ponència El llibre de teatre infantil, promou, junt amb altres amants del teatre, la creació de la col·lecció de teatre infantil en català a l’editorial Edebé.El 1976, esdevé promotora de l’Associació de Veïns Can Nadal, amb una intensa i continuada labor cívica i d’interès per les qüestions públiques, que té continuïtat el 1977, quan ocupa la presidència del Centre Parroquial, en plena etapa de la transició política de la dictadura a la democràcia.

Col·labora a diferents revistes de Sant Feliu, com Alba, i amb una secció fixa sobre llengua en la revista Va i ve.L’any 1990, posa en marxa la “Tertúlia Literària” per tal de crear un marc d’intercanvi i de trobada entre els afeccionats a la poesia.L’Associació de dones Casal de la Dona, aprova el 2004, la creació del Concurs de relats breus per a dones Joana Raspall, unint d’aquesta manera les dues vessants del personatge, el d’escriptora i el de defensora dels valors de la dona.L’any 2008, l’Ajuntament acorda assignar el nom de Joana Raspall a un dels vials de nova creació de la ciutat.

En la seva àmplia obra literària destaca la poesia i, en concret, la poesia infantil i juvenil. El primer llibre de poesia infantil apareix l’any 1981, “Petits poemes per a nois i noies”, que va rebre la menció especial de poesia del Premi crítica Serra d’Or. Però és sobretot a finals dels anys noranta quan comença a publicar de manera regular un seguit de reculls poètics pensats per als més menuts: “Bon dia, poesia” el 1996, “Versos amics” el 1998 i “Concert de poesia” el 2004. Ella mateixa explica que aquesta producció respon a la necessitat d’oferir al públic infantil català l’accés a la poesia, ja que si bé hi havia alguns poemes per a nens, l’oferta era malauradament molt poc extensa. També publica llibres de poesia per a joves, com “Llum i girasols” el 1991, i altres volums per a adults, fins al 2007, quan publica la seva primera novel·la, “Diamants i culs de got”. El 2008 es publica un recull de narracions, “El cau de les heures”, seguit de “El calaix del mig i el vell rellotge” i tres llibres de poemes per a adults, dos amb l’estil de Haikus i Tankes i un de poesies on resumeix la seva vida, “El jardí vivent”.