Oriol Pi de Cabanyes

Vilanova i la Geltrú, 1950. Va guanyar als 17 anys el primer premi de periodisme jove convocat per Serra d’Or i va publicar a vint anys el seu primer llibre, Vilanova i la Geltrú en la guerra del francès. El 1973 va guanyar el Premi Prudenci Bertrana i el de la Crítica Serra d’Or amb Oferiu flors als rebels que fracassaren. Ha escrit altres novel·les, llibres de contes, proses memorialístiques (Llibre d’hores, 1980) i de viatges (Pel bell nord glaçat, Premi Sant Joan 1995), així com llibres d’estudi (La Renaixença) i d’assaig (Repensar Catalu-nya, Premi Josep Vallverdú, 1989), i la trilogia de llibres il·lustrats Cases senyorials de Catalunya (1990), Cases modernistes de Catalunya (1992) i Castells habitats de Catalunya (1999). Ha estat professor de l’Institut de Batxillerat Manuel de Cabanyes i de les Universitats de Tarragona i Montpeller, director del Museu Victor Balaguer i el primer director de la Institució de les Lletres Catalanes.