Rafa Gomar

Rafa Gomar va nàixer a Gandia (La Safor) i actualment viu a València on treballa com a corrector-redactor-traductor.

La seua trajectòria literària se centra en el gènere narratiu, tot i que també he conreat la poesia amb la publicació d’obres com ara Les quotidianies d’Arístides (1981), Premi Abril de Benidorm; I nosaltres com la pols dormíem dins d’un calaix (1984), Saxo, guardonada amb el VIII Premi de Poesia Felip Ramos, en 1987 i Gandia-Port, un llibre que combina poemes amb les fotografies de Pep Aparisi. Pel que fa a la narrativa, és autor de dos dietaris, Donato, 2,27 (1988), finalista del VII Premi Joanot Martorell de Gandia, i Vianant (El Cep i la Nansa-2007), els quals han estat antologats. El primer per Anna Esteve Guillén en El dietarisme català entre dos segles (1970-2000), i el segon per Joan Borja, en Àncora del temps. Antologia de dietaris actuals.

A més a més ha publicat cinc llibres de contes: Legítima defensa (1991), Premi Víctor Català i Premi dels Escriptors Valencians; Viure al ras (2000); Batecs (2004), XXXIX premi Recull de narrativa “Joaquim Ruyra”; Exercicis respiratoris (2005) i Bé, perdona’m però estan esperant-me (2014).També és l’autor de dues novel·les curtes En blanc i negre (1995) i Rin (2004). L’any 2009 va guanyar el premi de narrativa Andròmina amb la novel·la Andròmines (2009).

A més a més ha col·laborat en revistes com ara: Papers de Cultura, Boom, Saó, El Temps, Caràcters, Serra d’Or o l’Aiguadolç entre altres.