L’Armand Cardona Torrandell fou un artista singular creador d’un llenguatge ben personalitzat. En primer lloc, cal subratllar la plena diferenciació de la seva obra, considerant-la estilísticament, de la dels components dels grups amb els quals tenia relació o major o menor implicació, com foren Crónica de la Realidad o Intrarrealismo. El nexe comú entre els artistes d’aquests grups – que van manifestar-se el 1965 – era bàsicament conceptual, no pas estilístic: de la Crónica de la realida es deia que “en els fins, coincidia amb el realisme social”; Intrarrealismo manifestava que ” Hi ha una realitat recòndita al voltant de la problemàtica i de la vida de l’home. hi ha una realitat històrica, el revers de la història no proclamada, la intrahistòria…”. O sigui, no es tractava de moviments estilístics, sinó grups que valoraven la posició de l’artista dintre de la societat en la qual treballaven l’obra.

Catàleg de l’exposició (Museu Romàntic Can Papiol, 7 de maig – 31 d’agost 2004 | Biblioteca Museu Víctor Balaguer, 20 de maig – 25 de juliol de 2004)