Astrolabi

“…I, així, l’astrolabi esdevé no només un instrument d’observació de l’univers, sinó també de la seva contemplació plana i alineada. En lloc del firmament, el text poètic. En lloc d’estels i satèl•lits, la fixació de les paraules en el poema. L’astrolabi ha pres el caràcter d’objecte de doble ús, d’eina de doble tall, i actua talment com la poeta, que el maneja amb traça d’escriptora, desitja.”

(Vinyet Panyella, del pròleg)