Avui en faig cinc

Aquest conte neix en el moment vital en què la meva filla, amb 4 anys, es planteja la realitat del seu germà, de 2 anys, afectat per una síndrome (de Sotos), avui encara en estudi. És en aquest moment, i no abans, quan s’adona que no és com els altres nens de la seva edat, que no pot fer les mateixes coses. En definitiva, que és una mica “estrany”.

Davant el plor inconsolable de la criatura i un munt de preguntes, busco en el meu interior una explicació que li sigui entenedora. En aquest moment penso que els contes sempre ens ajuden a entendre moltes situacions, però no en trobo cap que sigui prou planer per la complexitat del tema i per la curta edat de la nena.

Al cap d’uns mesos, se m’acut una història que pot funcionar i l’escric.

Vull que la llegiu i la compartiu, per necessitat o per plaer… a mi em va
funcionar.

UN CONTE PER EDUCAR EN LA DIFERÈNCIA I QUE ENS AJUDA A SABER COMPARTIR TOT ALLÒ QUE ÉS PROPER A TOTES LES PERSONES

Als meus fills, Èlia i Lluís
Blanca Peribáñez