De Vilanova i la Geltrú: la memòria captiva en imatges i alliberada en fantasies

És periodista, de tota la vida. Es va iniciar com a columnista en premsa local i del 1951 endavant va ser corresponsal de publicacions madrilenyes. El 1953 va entrar al setmanari Vida Deportiva, on va romandre fins a la seva desaparició. El 1959 vaingressar a la revista Destino com a col·laborador fia, fins que la publicació va desaparèixer. Des de 1964, a La Vanguardia, fins que es va retirar, al cap de trenta anys, per continuar com a freelance.

Ha intervingut a la ràdio (Radio Juventud, Radio Nacional, Radio Peninsular, Radio Barcelona, Ràdio-4, Catalunya Ràdio i Catalunya Música) i ha col·laborat a la televisió (TV1, TV2 i TV3).

Durant la seva trajectòria ha acreditat una predisposició natural per saber trobar l'arrel de la qüestió i per saber explicar-la d'una manera directa i planera, sense embuts però també sense tractaments partidistes ni esbiaixats.

Ara, Albert Mallofré es destapa com a narrador, mostrant-nos una radiografia mordaç d'un tros d'humanitat molt viva, molt palpitant i molt nostra, detectada a l'entorn del seu observatori figurat de Valldordis. Punxa, però no fa sang, i els seus traus sobre la crosta de la nostra societat ens permeten atènyer situacions, actituds i circumstàncies de la convivència actual, que sens dubte ens són prou conegudes.

De tot plegat, Mallofré no prova de fer-ne una disecció asèptica. ni pretén tampoc prendre partit a priori, sinó que ho exposa amb un esperit tendre i participatiu, però alhora punyent i un punt sarcàstic, perquè cada lector hi digui la seva. Llegiu, llegiu, ja ens ho direu.