“Vinyet Panyella ha mostrat el seu paisatge amb pintors, com ho havia fet Maria Àngels Anglada en el seu ‘Paisatge amb poetes’, fent de l’art no només viatge sentimental, sinó compromís i recerca sobre la condició humana. En el cas de Panyella, aquest paisatge és íntim i reflecteix els colors que dibuixen les adversitats més properes i particulars. Després del recorregut, com Rilke, tenim interès pels passejants, perquè aquesta és la missió de l’art: tornar-nos la mirada sobre l’ésser, des de la nostra pietat moderna.”

Susanna Rafart
Barcelona, febrer de 2008