L’any passat a Valldordis

Vet aquí una història amb molts “monis” i un “test” constant. “Monis” ­és a dir, dimonis sense dedicació­ que saltironen tot a l’entorn de la faula, per donar vida a un “test”, humil i discret, del batec col·lectiu en una petita comunitat de la comarca. Tots plegats, els “monis” i el “test” que se’n desprèn, traspuen una transcripció testimonial, recollida a peu pla i dita amb llenguatge periodístic i planer ­no gens literari­ perquè tots els esdeveniments que s’hi conten són fruit d’una realitat palpitant, viscuda amb tota rigorosa autenticitat de la fantasia que els ha creat.

En el bloc, s’hi han apuntat fets aproximadament reals, però els personatges són ficticis i també ho són les situacions en què es troben i els toponímics que s’hi mencionen. Com diuen a les pel·lícules, qualsevol coincidència amb la realitat és purament casual. Intencionada, però casual.