Les Índies negres

És un dels autors més populars, llegits i traduïts de la literatura de tots els temps. Amb els seus Viatges extraordinaris es va proposar descriure totes les terres del món, de la superfície, de sota l'aigua i atmosfera enllà. El seu interès per les possibilitats del progrés tecnocientífic, va actuar de pont entre la vuitcentista novel·la sobre ciència i la moderna ciència-ficció, gènere del qual és considerat un dels pares. Ja al segle XIX va ser imitat i homenatjat en català en obres teatrals musicals de gran espectacle i en narracions populars, i des que el 1926 es va publicar la primera traducció d'una novel·la seva no ha deixat d'estar present als catàlegs editorials i en l'imaginari del públic lector Amb, L'esfinx del glaç, Les índies negres i El país de les pells, són novel·les cabdals que faltaven per traduir al català.

fou un il·lustrador, pintor i gravador francès conegut pel seu treball en il·lustracions per a obres d’autors com Jules Verne. La seva carrera va destacar entre 1850 i finals de la dècada de 1880, treballant per a importants editorials franceses i contribuint a la divulgació del progrés científic.

Férat també va il·lustrar obres literàries d’autors com Eugène Sue, Edgar Allan Poe, Émile Zola i Victor Hugo. La seva col·laboració amb Jules Verne va començar amb l’obra Una ciutat flotant i es va estendre posteriorment a la col·lecció Els viatges extraordinaris.

Sant Joan de les Abadesses, 1949

David Serrat Congost és doctor en Geologia per la Universitat de Barcelona, on ha estat catedràtic de Geodinàmica Externa. Al llarg de la seva trajectòria acadèmica també ha impartit docència de postgrau a la Universitat de São Paulo (Brasil), a la Universitat Catòlica del Nord (Xile) i al Centre Austral d'Investigacions Científiques (Argentina).

A la Universitat de Barcelona ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat, com ara cap del Departament de Geologia Dinàmica, Geofísica i Paleontologia, secretari i degà de la Facultat de Geologia i vicerector de Recerca. Posteriorment va ser rector de la Universitat de Vic (2002-2006), institució que li va concedir la Medalla Institucional (2010). També va ser el primer director de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya.

La seva recerca s'ha centrat en la geomorfologia i la geoarqueologia, amb treballs realitzats als Pirineus, a la Terra del Foc, a l'Antàrtida i en jaciments arqueològics com l'Esquerda (Roda de Ter) i les coves del Toll i de les Teixoneres (Moià).

Ha estat secretari i president de la Institució Catalana d’Història Natural i president del Grup Espanyol de Treball del Quaternari (AEQUA). També ha format part de diverses comissions científiques internacionals de l'INQUA i ha estat director general de Recerca de la Generalitat de Catalunya (1997-2002).

Actualment és membre de l'Institut d’Estudis Catalans, on va exercir com a secretari científic (2014-2021) després d'haver estat president de la Secció de Ciències i Tecnologia. També ha estat membre del CAPCIT (Consell Assessor del Parlament per a la Ciència i la Tecnologia) i participa en organismes de protecció del patrimoni natural de Catalunya.

L'any 2016 la Generalitat de Catalunya li va concedir la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic.