L’Home del quiosc

Un dels cadàvers està prop de la cua del piano. És un home, 58 diria el comissari, corpulent, 1’90-1’95, cabell negre i abundós, rinxolat, celles blanques que contrasten. S’ensuma la pela, pantalons i americana foscos de disseny. Un Rolex al canell del braç dret. Collons, pensa el Ramos, ja en tenim un del rellotge a la dreta. Són els pitjors.
…
Es gira amb la velocitat i l’elasticitat de sempre, és el seu cop predilectre. El braç dret estirat i la mà plana és com un fuet i el cantó de la mà pica amb brutalitat al coll del Sanjuan, just damunt l’artèria, amb un cop definitiu. L’home sembla perdre la respiració, però no cau i alça la mà amb la pistola per disparar, l’Enric té el temps just d’un segon cop, improvisat sobre el braç de l’altre, però el dit ja premia el gallet, el tret no ha fet massa soroll i la bala ha entrat prop del cor.