Desestimada la possibilitat de passejar per la ciutat on resideixes, el territori que l’envolta se’t presenta com una opció alternativa. Una opció, a més a més, no exempta de curiositat si, com és el cas, tens a mà una part del llegat pictòric de Pau Roig Estradé. Tot i saber del caràcter mistificador de la memòria, tanmateix, és llavors quan ben aviat experimentes les primeres decepcions: de la mirada del deixeble de Joaquim Mir, així com del contingut de les fitxes de Vicenç Carbonell i Virella que en el llibre que teniu a les mans documenten el testimoni de Roig Estradé, en queda ben poca cosa. Més trist encara, en massa ocasions allò que en queda es troba en un estat lamentable.