Pati de lletres

La narració s’estructura a partir de diversos salts en el temps. Mostra un ambient, especialment universitari, el PATI DE LLETRES, de la Universitat de Barcelona, acadèmic i social a través de diversos personatges més aviat excèntrics, entre els quals hi apareixen alguns escriptors de l’època força coneguts, encara que no se’ls anomena explícitament.

Tot i l’organització no lineal i la temàtica culta, el llenguatge és relativament senzill, amb tocs d’humor. S’hi tracten temes com ara la sexualitat juvenil, les relacions entre homes i dones o les diferències de classe social.

Una «novel·la» que, també mostra, sense embuts, grandeses i misèries d’una part rellevant del món editorial barceloní.

Novel·la curta entre el gènere memorialístic i l’autoficció, sobre amistat, anglofília i literatura a la Barcelona dels anys vuitanta i noranta. I amb una figura central, que per la seva personalitat, saviesa i adscripció social acompanya a l’autora en la seva educació sentimental i en el món literari.