Pau Roig Estradé. Territoris pictòrics

(…) L’elecció de tema, en l’artista, mai no resulta casual. Si ens preguntàvem per què masies dins la vegetació en temps de deshabitatge creixent dels camperols professionals, de destrucció imparable de marges i mulasses, d’abandó de feixes penjades en el coster, d’urbanització campi-qui-pugui dels espais forestals i del mossec incessant dels picapedrers, ens trobaríem, segurament, amb la nostàlgia com a incitador. Amb la pintura com a escapatòria, contra la deshumanitzada contemporaneïtat, el clam solitari de l’artista i la literatura. Perquè els dibuixos de masies de Pau Roig i Estradé insinuen sempre els ecos d’alguna tragèdia: són l’epicentre d’algun conflicte bròfec que ens han transmès gasetilles de periòdic local i qui sap si romanços anònims o temences d’àvia, a la vora del foc (…)

Oriol Pi de Cabanyes