Pensaments que no caminen

En Pau va en cadira de rodes , es mou amb dificultat i parla a poc a poc. Però el seu missatge és diàfan i queda ben explicitat en les pàgines breus però precises del llibre que teniu a les mans. El seu afany de comunicar ha traspassat les barreres de la discapacitat i s’expressa amb contundència al llarg d’aquest relat vital, seguit de tres capítols on recull una quarentena de reflexions colpidores i vitals.

(del pròleg de Joan Barril)

Quan una persona pateix un accident greu que li deixa seqüeles importants, desapareixen les expectatives que es tenien sobre ella. Això engloba tant les esperances dels altres com les del mateix individu. Podríem dir que hi ha una decepció general.

(Pau Casanovas)