Poemes des del finestral. El llençol de la nit amaga el bosc

La poesia de Martí Boada ens sorprèn per la seva nuesa essencial i per la seva capacitat de projectar imatges imprevistes i fascinants, d’una poderosa força evocadora: «el llençol de la nit amaga el bosc» o «llençol endolat de la vesprada». A les pàgines d’aquest llibre els arbres sentinelles, llargueruts, pollancregen i els fanals tenen «el posat / metàl·lic de la girafa sabanoide». Boada ens diu: «Darrere la finestra / hi ha la vida vera.»

Ens trobem davant d’un llibre per llegir a glops lents, sense presses, assaborint-ne cada mot, cada traç, cada preciós gest d’esperança ofert per dir de nou que la bellesa hi és i que ens envolta, que hem d’aprendre tenaçment a estimar-la, a reverenciar-la, a tenir-ne cura i a compartir-la, com fan ara generosament Núria Parés i Martí Boada en aquesta conversa certament inspiradora.

MARTÍ BOADA: un home reconegut com un dels més grans divulgadors científics amb consciència ecologista. El llibre sorprèn i comprèn. Tota una invitació per la regió sensible del poeta que va des de diàlegs amb altres poetes (Neruda, Vinyoli…) a altres científics (Wagensberg, Margalef…), a gent del Montseny, fins a totes la bellesa de la lora i la fauna.

NÚRIA PARÉS FERNÁNDEZ: és arquitecta per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Actualment exerceix tasques d’arquitecta i de gestió d’obres i projectes a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i ha projectat, entre d’altres, l’institut Baix a mar, l’edifici d’habitatges de protecció oficial al carrer de Panxo Ferrer i l’Espai de Repòs, en homenatge als soldats i víctimes de la Guerra Civil al cementiri municipal. Pintar i dibuixar sempre han estat la seva passió. Pinta per amor i plaer, per expressar-se íntimament, però de tant en tant mostra la seva obra en alguna exposició. Els darrers anys ha descobert el dibuix urbà, disciplina en la qual s’emmarca el llibre, Estimada Baix a Mar (de) de Vilanova i la Geltrú , El Cep i la Nansa Edicions, 2020.