Poètica prosaica, és un recull que consta de: Pels 2000; Amor feliç, amor infeliç; i No em féssiu pas pensar. Pels 2000 és també un constatar que el temps passa per a mi, i com jo intento passar per una època mítica, el traspàs de segle, i com m’ha afectat. Sembla que ja no em preocupa tant la descripció, sentir-me dins les coses triades, com veure-les des de la transformació del fet viscut i, a vegades, com a Amor feliç, amor infeliç, des d’una necessitat narrativa, sovint irònica, i també dramàtica, passada per l’adreçador de la interiorització poètica, per endinsar-me en aquest fenomen indispensable per a la vida i per fer front a la dificultat…