Suburbalies (Pròsper i Màxim)

Des de fa força anys, diversos i prestigiosos crítics literaris, antropòlegs, folkloristes, etc. s’han dedicat a estudiar el fenomen de la llegenda urbana, del folkxerox universitari, a recopilar-ne temes i a treure’n peregrines o assenyades conclusions. També alguns literats, cineastes, i dramaturgs han utilitzat, per a les seves realitzacions, els “arguments” més coneguts d’aquesta mena de literatura. Altrament, aquest gènere oral (o si més no espècies força semblants a ell) no representa cap novetat en la tradició literària universal: a l’Odissea ja se’ns adverteix sobre arterosos passavolants disposats a contar històries de tota mena, sobretot episodis feliços per als oïdors i desgraciats per al mateix narrador, a fi de guanyar-se la bona voluntat de la parròquia que l’escolta.

Suburbalies [Pròsper i Màxim] contempla el pelegrinatge dels dos proscrits de la societat de consum per un mar de narracions d’aquest caràcter.