Vianant de Capvespres

«(…) El mar. Una constant que trobem en els seus poemes i que fa pensar que sempre n’havia gaudit. Altra vegada us esteu equivocant. De ben petit, no el volia ni veure; s’hi girava d’esquena i es negava a treure’s la roba cada vegada que hi anàvem plegats. El mar, el color blau, la llum, el cel, el paisatge i l’eclosió de sentiments és el que trobem en els seus poemes, en els dibuixos i en el record que ens va deixar.»

(de la Presentació d’Anna Capitán i Camañes)