Volves Grises

L’atenció que Xuriguera dispensa a l’anàlisi de la conducta dels personatges fa que ‘Volves grises’ es pugui adscriure al corrent de la novel•la psicològica, el dominant a l’època. A més, amb aquesta obra l’autor ens dóna la seva versió d’un dels grans temes de la literatura europea dels anys trenta, el de la crisi sentimental i moral de la joventut, que tornarà a ser l’eix de ‘Desordre i Destins’.
Xuriguera dibuixa la figura del narrador-protagonista, un home indecís i abúlic, amb trets de la seva experiència personal i del seu entorn –cosa que va fer que alguns crítics consideressin l’obra com a autobiogràfica: sabem que el seu nom és Joan, de professió articulista i estudiant, i resideix a París, on mena una vida bohèmia. El seu conflicte rau en la tria entre dues concepcions antitètiques de l’amor: un de reposat, intel•lectual, representat per Sera, una dona angelical, decadentista (“Tota visió externa feia d’ella un ésser apagat, sense imantació per a retenir ni per a ésser retingut. Trobar-la fora, amb el seu coll alt, els ulls ensonyats i les mans submergides en una estranya transparència, era posar-se unes motes de cendra a la mà i ventar-hi una bufada”) i un de passional, instintiu, encarnat per Janine, una dona vitalista, extravertida i amb un rerefons romàntic.